L’Obelisc \u00e9s la forma simb\u00f2lica arquitect\u00f2nica m\u00e9s antiga d’Egipte. \u00c9s una columna quadrangular de la qual els costats es van reduint fins a arribar al topall, on s’asseu una petita pir\u00e0mide: el \u201cpiramidon\u201d. Eren sagrats, i no hi havia temple que no en tingu\u00e9s un com a m\u00ednim.<\/p>\n
La columna, que sovint tenia els costats tallats amb jerogl\u00edfics que al\u00b7ludien al rei, divinitat o esdeveniment en commemoraci\u00f3 del qual havia estat erigit, se suposa que era una ofrena en honor a Ra, d\u00e9u del sol. El piramidon, que solia estar cobert de bronze o d’or i resplendia amb el sol, es creu que simbolitzava els rajos solars escampant-se damunt la terra. Aix\u00ed doncs, l’obelisc simbolitzava tots els poders generadors que el d\u00e9u posse\u00efa.<\/p>\n
Quan l’Imperi Rom\u00e0 domin\u00e0 aquell pa\u00eds, alguns obeliscos van ser traslladats a Roma i Constantinoble, per adornar els seus carrers o com a trofeus d’una terra conquistada. El rei assiri Assurbanipal tamb\u00e9 en trasllad\u00e0 dos a N\u00ednive. En temps moderns, el virrei Mehmet Ali va regalar el de Luxor al rei Llu\u00eds Felip de Fran\u00e7a. Per aix\u00f2 dels 27 obeliscos que han arribat a l’actualitat, nom\u00e9s 6 resten a Egipte.<\/p>\n
Per\u00f2 aix\u00f2 no vol dir que tots els que hi ha arreu del m\u00f3n vinguin del pa\u00eds dels faraons. Els darrers segles se n’han erigit centenars de car\u00e0cter commemoratiu. Imiten els antics, i encara que majorit\u00e0riament tamb\u00e9 es fan de pedra, els m\u00e9s grans ja no s\u00f3n monol\u00edtics. A Barcelona en pots admirar un d’aquests, a una ubicaci\u00f3 que per la seva causa ha rebut nom rere nom.<\/p>\n
A la cru\u00eflla del Passeig de Gr\u00e0cia amb l\u2019Avinguda Diagonal hi trobem des del temps de la Guerra Civil un obelisc, formant part d\u2019un grup escult\u00f2ric obra d’en Josep Viladomat, dedicat al pol\u00edtic Francesc Pi i Margall. Dalt de tot s\u2019hi va erigir una est\u00e0tua al\u00b7leg\u00f2rica de la Rep\u00fablica. A la pla\u00e7a on era, popularment se la va nomenar Pla\u00e7a del Llapis, per la forma del monument.<\/p>\n
Un cop acabada la guerra, es va eliminar aquesta escultura i al seu lloc es va afegir una \u00e0liga imperial, i a la base una est\u00e0tua al\u00b7leg\u00f2rica de la Vict\u00f2ria, obra de l’escultor Frederic Mar\u00e8s. Per\u00f2 l\u2019au no va ser gaire apreciada. Fent \u00fas de l’humor popular, la gent en deia Pla\u00e7a del Lloro, la qual cosa motiv\u00e0 que fos retirada.<\/p>\n
Aleshores en digueren Pla\u00e7a de la Vict\u00f2ria. A l’escultura se li va afegir una corona de llorer, per\u00f2 no va tenir gaire m\u00e9s sort que l\u2019\u00e0liga: el 2011 l\u2019est\u00e0tua va ser retirada, i despr\u00e9s d\u2019uns anys d\u2019emmagatzematge ara s\u2019exposa al Museu d\u2019Hist\u00f2ria de Barcelona (MUHBA<\/a><\/strong>)<\/p>\n Unes vistes a\u00e8ries de l\u2019obelisc central amb quatre voreres de forma circular envoltant-lo, van fer que un cop m\u00e9s els barcelonins bategessin el lloc, ara com a Pla\u00e7a del Cinc d’Oros, recordant la carta de la baralla. Hi ha qui diu que eren els fanals modernistes (ara a l\u2019Avinguda Gaud\u00ed) els que feien la figura, per\u00f2 no sembla plausible doncs els fanals s\u00f3n 6 i no 4.<\/p>\n En realitat, se’n diu Pla\u00e7a de Joan Carles I. Aquest nom se li va donar com homenatge al rei despr\u00e9s del 23.F, i tamb\u00e9 s\u2019hi va col\u00b7locar l\u2019escut de la Casa Reial. Les anades i vingudes pol\u00edtiques que ha sofert el grup escult\u00f2ric fan que avui en dia sigui l\u2019\u00fanic monument que a la vegada honora la rep\u00fablica (columna) \u00a0i la monarquia (nom i escut).<\/p>\n Si vols viure a prop d\u2019aquesta pla\u00e7a tan curiosa, a ShBarcelona<\/a><\/strong> t\u2019oferim habitatges en venda a l\u2019Eixample<\/strong>, consulta\u2019ns!<\/p>\n \n