{"id":2462,"date":"2013-12-02T18:38:45","date_gmt":"2013-12-02T17:38:45","guid":{"rendered":"http:\/\/www.shbarcelona.cat\/blog\/cat\/?p=2462"},"modified":"2020-07-03T00:19:24","modified_gmt":"2020-07-02T22:19:24","slug":"la-pedrera-inedita","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.shbarcelona.com\/blog\/cat\/la-pedrera-inedita\/","title":{"rendered":"LA PEDRERA IN\u00c8DITA"},"content":{"rendered":"

Encara que La Pedrera mai ha estat ni ser\u00e0 un edifici corrent, durant molts anys va ser una casa de pisos m\u00e9s de l’Eixample barcelon\u00ed. La que ara \u00e9s considerada una meca de l’arquitectura modernista de Gaud\u00ed, fou acabada en 1912, quan l’arquitecte certifica la finalitzaci\u00f3 de les obres. \u00a0El matrimoni Mil\u00e0 va encomanar una casa que a m\u00e9s del seu habitatge tingu\u00e9s pisos per llogar, i La Pedrera es va construir com dos blocs d\u2019habitatges, amb accessos independents, intercomunicats per dos grans patis interiors. El fet d’haver estat durant anys un edifici de pisos, la fa tamb\u00e9 escenari d’un munt d’hist\u00f2ries curioses que, en molts casos, no es coneixen.<\/p>\n

\u201cPer aconseguir que l’experi\u00e8ncia de visitar l’edifici sigui completa, ens falta explicar una cosa m\u00e9s: la vida social del mateix\u201d assegura S\u00edlvia Vilarroya, Comiss\u00e0ria de l’exposici\u00f3 permanent de la Pedrera. Aquest va ser el motiu pel qual, en complir-se el centenari de la construcci\u00f3 el 31 d’octubre de l’any passat, es decid\u00eds engegar el projecte \u201cLa Pedrera In\u00e8dita<\/a><\/strong>\u201d, una exposici\u00f3 virtual que des de llavors ha anat ampliant-se gr\u00e0cies als testimoniatges de les persones que van habitar i van treballar entre les seves parets o van estar vinculades a l’edifici d’alguna altra forma al llarg dels seus 100 anys d’hist\u00f2ria.\"La<\/p>\n

Aix\u00ed sabrem que a la Pedrera va haver-hi una tenda de comestibles molt coneguda al barri, dues pensions per les quals encara avui dia es reben sol\u00b7licituds d’hostalatge, una tenda de pells, la sastreria Mosella, una galeria d’art, un bar, una acad\u00e8mia de rep\u00e0s per a alumnes de BUP i COU, un bingo en el qual havia estat el pis dels propietaris de l’edifici, i tamb\u00e9 un mercat ambulant hippie que els anys 60 estava situat en la rampa de baixada a l’antic aparcament.<\/p>\n

\u201cFins i tot durant la Guerra Civil, es va instal\u00b7lar aqu\u00ed la Conselleria d’Economia de la Generalitat de Catalunya, que es va construir un b\u00fanquer en els soterranis i el conseller va sofrir un atemptat en la porta de l’edifici\u201d, explica Vilarroya.<\/p>\n

<\/div>\n