ShBarcelona

Les noves tecnologies i l’ús d’Internet han donat lloc a nous sistemes per relacionar-nos amb el món. Sense anar més lluny, fa uns anys semblava impensable que poguéssim gaudir de portals que impulsaran la creació de nous negocis i fomentessin la participació social amb ànim de millorar la nostra societat.

L’economia col·laborativa, també anomenat consum col·laboratiu, consisteix a compartir o intercanviar una sèrie de productes, béns o serveis, a través de l’ús d’algunes plataformes electròniques. La idea és compartir en comptes de vendre. Avui, en aquest article de ShBarcelona us parlem d’això.

Article relacionat: Consells per no perdre diners en el canvi de moneda

Què són les plataformes d’economia col·laborativa i com funcionen?

Aquesta és la conseqüència que, en el món hagin sorgit multitud de plataformes electròniques, especialment ideades per a l’intercanvi de béns i serveis. Donat el seu auge actual, el seu nombre va augmentant, competint braç a braç amb el format d’empresa tradicional.

Plataformes com Uber, Wallapop, Airbnb o Blablacar s’han anat apoderant del sector, sent la via que necessiten moltes persones per millorar la seva qualitat de vida. Ara bé, això no vol dir que no estiguin exemptes de polèmica. És el cas d’Uber, aplicació basada al servei de transport entre particulars, que va provocar la queixa dels taxistes professionals, ja que no poden competir econòmicament amb la plataforma pel tema de les seves llicències.

L’economia col·laborativa va sorgir a Espanya l’any 2012. En un primer moment es va colar al sector dels allotjaments turístics per continuar al mercat immobiliari o al servei de transport de viatgers. Segons les dades obtingudes per CNMC l’any 2017, almenys el 25% de la població espanyola havia utilitzat alguna d’aquestes plataformes un cop a l’any.

La principal raó per la qual els usuaris accedeixen a ella és l’estalvi de diners que suposa, excepte en el cas de la realització de serveis o tasques concrets, en aquest cas, el motiu és que s’adapten millor als horaris i necessitats de l’interessat.

Article relacionat: Requisits dels bancs per concedir una hipoteca

Als directoris del Consum Col·laboratiu podràs trobar més informació sobre aquestes plataformes, on ja és possible trobar cangurs, recuperar els diners d’uns bitllets de tren o compartir un vehicle.

Algunes de les plataformes que més coneixem es basen en la compravenda de tota mena d’articles de segona mà com Vibbo, Wallapop, o Chicfy. Ara bé, també han aparegut plataformes de gran interès on els particulars ofereixes habitacions o allotjament als seus habitatges. És el cas de Rentalia, Airbnb, Workaway o Badi, entre d’altres.

Per la seva banda, les plataformes que ofereixen desplaçaments en cotxe entre diferents ciutats destaquen les següents: Shareling, Amovens o la coneguda Blablacar. Si parlem de desplaçaments urbans, les plataformes d’economia col·laborativa que s’encarreguen d’oferir aquest servei són: Taxi Sostenible, Cabify, MokMokCars o Carpling. Després tindríem les dedicades al lloguer de furgonetes i autocaravanes com és Yescapa.

D’altra banda tenim el crowdfunding, un recurs de cooperació col·lectiva que consisteix a utilitzar Internet per finançar certs projectes mitjançant l’ús d’una xarxa amb ànim d’aconseguir diners o recursos. Aquest tipus de finançament no para de créixer i els tipus de projectes originats són diversos, des de solidaris fins a creatius o empresarials.

D’aquesta forma, el crowdfunding dóna lloc al finançament de certs projectes de la mà de plataformes com Potlatch o Lanzanos. Si parlem de tasques o treballs, hem d’esmentar altres pàgines com Trabeja, Swapsee o Etece. També hi ha el crowdfunding associat a projectes mediambientals com Greenfunder, Sunfunder o Mosaic.

Què més coneixes sobre les plataformes d’economia col·laborativa?