ShBarcelona

La paraula pixapí, és un nom amable que s’utilitza a gairebé tota Catalunya. Però què és un pixapins? “Pixapins” és un terme que els catalans que viuen en pobles mitjans i petits utilitzen per referir-se als barcelonins i altres habitants de les ciutats amb cert desdeny.

 

El significat literal de la paraula pixapí es refereix a una persona que fa les seves necessitats en un pi, ja que s’ha oblidat de passar pel lavabo abans de sortir de passeig pel camp o pel bosc.

En aquest article de ShBarcelona volem contar-vos una miqueta més sobre què és un pixapins i altres històries.

Article relacionat: Turisme rural a Catalunya

Què és un pixapí?

Els “pixapins” acostumen a ser de Barcelona o de les ciutats i pobles que l’envolten, com l’Hospitalet, Santa Coloma o Badalona. En aquestes ciutats i pobles les característiques de molts dels seus habitants difereixen en alguns aspectes de les de la resta de catalans.

Vols saber totes les opcions de lloguers? 

No és únicament una qüestió de familiaritat amb els pins i els bolets, que també, sinó que les diferències inclouen temes espinosos com la llengua, la cultura, el sentiment de pertinença i l’opció política.

Segons l’entrada de la Viquipèdia dedicada als malnoms que tenen els habitants de Barcelona, aquest malnom en concret es va originar durant els anys seixanta, quan els barcelonins es dirigien en massa a Cadaqués, Begur i altres indrets de la Costa Brava i col·lapsaven les carreteres amb seus cotxes.

A causa de que podien estar parats durant hores i les carreteres discorrien entre boscos de pins, els voluntariosos urbanites no tenien una altra manera d’alleujar la seva bufeta que orinant sota aquests arbres.

 I aquesta no és l’única paraula “bonica” que reben els barcelonins en les seves excursions al camp. És també habitual sentir la paraula “camacu“, que per deformació significaria “que bonic”.

L’origen és l’habitual ús d’aquesta expressió quan un barceloní expressa la seva admiració per algun objecte o paisatge que a l’habitant del camp li sembla d’allò més quotidià, com pot ser una muntanya, un pi o un pont sobre el riu Llobregat.

Coneix tots els nostres lloguers de Barcelona 

Tot i que molts “pixapins” són també “xarnegos” o fills de “xarnegos”, no s’han de confondre: el “pixapins” és un excursionista de cap de setmana, que es mou pel territori intentant mimetitzar-se amb l’entorn i amb els paisans del lloc, però que en el seu intent per semblar autèntic pot acabar confonent un roure amb una alzina o amb un coscoll, rebent aquest malnom català.

Article relacionat: Com som els catalans?

El “xarnego“, en canvi, és un espanyol que ha emigrat a Catalunya i que, amb més o menys fortuna, ha intentat integrar-se en la societat d’acollida, però al que se li nota, ja sigui per la seva manera de pensar o per la seva manera de parlar, que utilitza més paraules en castellà que en català.

Sobre el conflicte entre “xarnegos” i catalans d’origen s’han escrit algunes de les obres més importants de la literatura espanyola del segle XX, com “Últimas tardes con Teresa” de Juan Marsé, o pel·lícules com “La piel quemada” de José María Forn.

Aquestes paraules son malnoms utilitzats per la resta de Catalunya a l’hora de referir-se als barcelonins. Són noms que en cap moment volen ofendre, però s’ha d’anar en compte amb qui els utilitzem, ja que de vegades, una paraula divertida pot convertir-se en una broma pesada.

Si t’agradaria comentar alguna cosa més sobre aquestes qüestions, deixa’ns la teva opinió als comentaris!