ShBarcelona

La sardana és el ball més destacable i típic del folklore català. Aquest ball, té els seus orígens a l’antiguitat, a la conca mediterrània, portat a les nostres terres pels primers pobladors d’orient, i assimilada després pels ibers. Aquest any 2014, Barcelona ha estat declarada com la Capital de la Sardana, i des de ShBarcelona t’expliquem més sobre aquesta tradicional dança catalana, la Sardana.

Article relacionat: Castellers, una tradició molt catalana

La Sardana, el ball tradicional de Catalunya

Barcelona és la Capital de la Sardana 2014. Pots llegir tota la seva història i particularitats aquí. La interpreten uns músics en una agrupació anomenada “cobla”, de la qual formen part quatre instruments típicament catalans: la tenora, el tible, el flabiol i el tamborí, a més d’altres com la trompeta, el fiscorn, el contrabaix i el trombó. És el so de la tenora qui avisa als balladors del començament de la dansa. El ball es fa en rotllana, els dansaires estenen els braços i es donen les mans, formant un cercle. A les ballades populars, es pot entrar a formar part de la rodona en qualsevol moment durant el ball, però cal respectar una norma tradicional: no es pot trencar una parella (en una parella l’home balla a l’esquerra, i la dona a la seva dreta). A mesura que la gent es va unint al grup, la rotllana va creixent més i més. Quan el cercle s’amplia massa, els balladors van formant altres cercles dins o fóra del primer, i en dies de festa major amb molt públic es poden arribar a veure força rotllanes concèntriques. Gent de totes les edats deixen en una pila al mig del cercle jaquetes o bosses, i ajuntant les mans, s’incorporen al ball.

Article relacionat: La Diada de Catalunya 2018

De les aproximadament 28.000 sardanes existents, la majoria són instrumentals, n’hi ha molt poques amb lletra. Entre elles destaquen “L’Empordà”, “La sardana de les monges”, i “La Santa Espina”, molts anys prohibida per ser considerada per l’estat un símbol nacionalista català. Malgrat ser popular, té uns requisits que precisen organització: està dividida en passos “curts” i “llargs”, que se succeeixen en tandes. Els curts es ballen amb els braços cap avall, i els llargs, enlaire. Quan la música és forta, els llargs es tornen “saltats”, és a dir, que a més de marcar el pas, cal saltar. A cada colla acostuma haver-hi un dansaire (o més, si la rodona és gran), que compta els compassos, reparteix segons els passos, i avisa als balladors quin ajust del pas cal fer perquè quadri la rotllana. Així una mica abans del final pot escoltar-se el crit de, per exemple: un dos!, o bé: un tres! Aleshores tots els participants ajusten el pas i el final queda perfecte, clavat.

Es fan ballades populars arreu de Catalunya. La cita més tradicional i concorreguda és a Barcelona, al davant de la Catedral, els diumenges a migdia, o els dissabtes tarda, a dos quarts de set. També hi ha força gent diumenge a la tarda a la Plaça Sant Jaume. A l’Agenda Sardanista trobaràs totes les actuacions de la nostra i d’altres moltes poblacions, aplecs, festivals, concursos, etc. Com que enguany Barcelona n’és la capital, es convertirà en un punt de trobada del món de la sardana, sobre la base de la iniciativa que han liderat les tres entitats sardanistes més importants: La Federació Sardanista de Catalunya, La Unió de Colles Sardanistes de Catalunya i l’Obra del Ballet Popular.

*Imatge destacada via VisualHunt

T’animes a ballar una sardana?