Btoy - A Barcelona street artist

The whys and the hows

Photo by r2hox via Flickr

When she was around 26 years old, Andrea discovered that painting relaxed and allowed her to reduce stress by keeping the mind completely busy and committed. In 2003, she began her studies at the Institute of Photographic Studies of Barcelona.

Her life as an artist started with photographs and photoshop, a combination that became the basis for her stencil painting that still goes on today. The use of photoshop would help her to identify light and shadows more easily, a technique that she has developed as a natural filter.

During her path until today Btoy – Andrea’s street name – found inspiration when experimenting with several types of means to reach her ends, which implied working with free plastic techniques, spray and acrylic paint, among others. Those experiments are the path of evolution that is allowing her to develop and evolve her work.

Street art with meaning

Photo by Anita Malhotra

The streets are her canvas where she collaborates with others, combining different styles and themes. For Andrea, the idea behind every intervention is the importance of women in society. Her art, sometimes born out of famous portraits, is the representation of female icons, and the first liberated women, mostly characters from the 1950’s.

Her work started with murals that she would paint in rusty doors and abandoned buildings in Barcelona but, since the law changed and stop allowing graffiti in 2005, Btoy changed her street art to posters that take a minute to put up and avoid confrontations with authority, as in a stencil would take about 20 minutes to paint. At this time, Barcelona was a hotspot for street artists from all over Europe.

Today and tomorrow

These days, Andrea Michaelsson’s works are exhibited in galleries around the world. Besides her hometown in Barcelona, her works can also be seen in cities such as Brussels, London, Mexico and Los Angeles. Andrea is best known for her extremely fine, detailed stencils and her commitment to street art.

Btoy ‘s plans for the future include more big murals, continuing her work as a teacher and at the same evolve her art.

En una entrada anterior parlàvem “De grafitis i safaris“, avui anirem un pas més enllà.

Molts donen per mort el grafiti urbà. La lluita de les administracions contra el grafiter de motxilla i sabatilles (per córrer si hi ha problemes), i l’adequació d’espais perquè aquest art es pugui manifestar sense generar conflicte, ha fet que molts d’ells s’hagin reconvertit en artistes de carrer, amb el beneplàcit de les autoritats.

Ha nascut el Street Art. Els grafiters s’han “domat” i ara les seves obres porten missatge, un missatge per fer la vida dels ciutadans més alegre, i també per fer pensar al vianant.

Aquesta modalitat és molt millor acceptada que el grafiti. Aconsegueix acaparar l’atenció de molt i divers públic, que ho veu com a art extramurs dels museus. Ens ho topem en qualsevol racó de qualsevol ciutat, i tant és així que en moltes d’elles s’organitzen recorreguts guiats per tal de fotografiar aquest tipus d’art. D’aquesta manera, a poc a poc, ja són molts els turistes que ho incorporen als seus plans de viatge a grans urbs com una activitat més.

El Street Art més comú és el grafiti artístic en murals o façanes d’edificis, utilitzant les grans parets com a llenços, amb la diferència que ara és comptant amb els permisos necessaris. Però també hi ha altres tipus d’expressions: un exemple d’això fou la “Cow Parade“, una exposició itinerant de vaques de fibra de vidre pintades per artistes internacionals, que fa uns anys van poblar els carrers de moltes ciutats del món i es van convertir en un cobejat objectiu de les càmeres fotogràfiques.

Recentment, Barcelona i Madrid varen ser escenaris d’un projecte del col·lectiu Boa Mistura que ha tingut gran transcendència, i que va consistir a humanitzar les ciutats, escrivint versos en els passos de vianants. Va tenir tal acolliment i va despertar tanta curiositat que ràpidament es van organitzar recorreguts per visitar-los tots, i com no, fotografiar-los.

No tot l’art urbà és pintura: grans figures de bronze de grandària natural reflectint activitats del passat o activitats quotidianes són utilitzades pels vianants per interactuar amb elles. Els pilons dels carrers decorats amb dibuixos, o cobrir amb fundes de ganxet els arbres, componen un mosaic cultural a l’abast de tots.

Ha mort realment el grafiti de carrer? O encara no se sap? Arran d’un de fet l’any 1986 a Nova York, el famós Arturo Pérez Reverte va dir: “Una vegada hi havia una raça especial de persones anomenades escriptors de grafiti. Van lluitar una batalla contra la societat. El resultat encara es desconeix”.